Programador de videojocs

     Sóc Alfons. Jo ja sabia en que volia treballar des de xicotet gràcies al meu pare. Quan era xicotet sols jugava a videojocs, em donava igual si era de tablet, d'ordinador, de Play Station o de Nintendo, si m'agradava, el jugava. Jugava a qualsevol gènere, un dia carreres d'alta velocitat, l'altre un joc coperatiu amb els amics o competicions supervivencia en Braw Stars, en dies tranquils tenia una granja amb Hay Day, en dies més moguts jocs com Plantes vs Zombies, algun dia jocs de concentració com Geometry Dash o un joc d'esports... Tots els videojocs eren benvinguts, tenia temps de jugar a tots ja que no era massa social.

     El meu para va veure que els videojocs eren la cosa que més em fascinaven del món i com era un bon pare em va animar a treballar en els videojocs i em vaig adonar que era el treball perfecte per a  mi. Ara soc el cap de la meua empresa , Padín, però soc un cap molt diferent a la resta, perquè jo faig més coses a part de manar i portar els diners, jo treballe encara que no necesitem més empleats. Soc la persona que més disfruta del seu treball que ha existit. És com si mai haguera deixat de ser xiquet; encara que ara tinc més responsabilitat seguisc pasant-me el dia pensant en jocs i jugant-los per veure si és bo. L' alegria que tinc se la contagie als meus empleats i per això els nostres jocs com Escaclajalajaviski o Neverza són millors que altres pareguts, perquè les ganes es noten en el resultats.

    I així es com jo soc feliç.